Sorlidiscau.es

facebook Sorli DiscautwitterYoutube

Camina amb talons, de manera segura

Les sabates de talons, són el complement perfecte per a gairebé qualsevol ocasió i estil, i fan que les nostres cames es vegin llargues i estilitzades. Però quin preu paguem per a usar-los?

I no és només el dolor i les possibles butllofes; fins i tot, caminar de manera gràcil sobre ells, ja és un repte.

Vols descobrir els secrets per a caminar sobre unes sabates amb talons d'agulla? Els teus peus t'ho agrairan.

1. La postura.

Recordes que la teva mare et digués que et posessis dreta amb l'esquena recta? Sí? Tenia raó.

És important que mantinguis una postura correcta per poder caminar correctament, sobre les sabates de taló alt. Hi ha diferents mètodes reconeguts, que ajuden a mantenir la postura correctament. Es tracta, en definitiva, de reeducar el sistema neuro-muscular, de manera que el cos torni al seu estat natural, amb una postura perfecta, perfecta que voldria dir, equilibrada.

2. El treball des del centre.

A més de poder gaudir i ensenyar uns bons abdominals, l'adquisició de força en el teu centre, et pot ajudar molt a caminar millor. Sovint, en disciplines orientals, sigui ioga o els arts marcials, es treballa la força del cos, des del centre, que l'hauràs sentit nomenar, com Hara. Quan camines des del Centre, la postura es manté correcta i el teu caminar és menys pesat, i a més et cansaràs menys.

3. I tens deures a fer.

El què fas a casa, pot marcar la diferència quan es tracta de caminar sobre talons al carrer.

Es recomana caminar a casa teva, amb les puntes dels peus, per a enfortir les cames i turmells, abans de sortir al carrer amb uns altíssims talons.

Un truc que recomanen els experts i entrenadors específics, és el següent: Escriure les lletres de l'alfabet amb els peus, cada dia, per ajudar a enfortir els músculs del peu. En tenim 38 en els peus, així que cal treballar-los tots. Per a fer aquests exercicis cada dia, estigues tranquil·la, perquè els pots fer al llit, o al sofà, mentre llegeixes o veus la televisió.

Un petit resum.

  • Cap en alt
  • Els músculs abdominals treballats i ferms
  • La pelvis en posició neutra
  • El pit aixecat
  • Caminar amb seguretat

4. La sabata hauria d'encaixar perfectament

Fins i tot si es pren tot això en consideració, si la sabata no és de la teva mida, estaràs patint sense obtenir bons resultats Però, com pots saber si la sabata encaixa? Mantén aquestes tres coses en ment:

La part més ampla del peu, ha de descansar en la part més ampla de la sabata. Aquesta és la manera de mesurar correctament, si una sabata et va petita o no.
I mesurar-la en el peu més ample que tinguis. La longitud de la sabata ha d'adaptar-se al teu dit més llarg.

Es recomana provar cinc minuts caminant dins de la botiga, per veure com et sents, al cap d'uns minuts.

No obstant això, també es pot saber si la sabata és adequada pel teu peu, abans de sortir de la botiga, mitjançant la realització d'una prova senzilla. Aquesta trenca un mite "que les sabates més cares, eviten els perills per els teus peus". El que constitueix una sabata ben feta, és que és estable i no es balanceja quan se la colpeja a la part posterior, de costat a costat.

Com sempre, el sentit comú, és aplicable en primer lloc. Si et fan mal, si no et sents còmoda, si et col·loquen els peus en mala posició, etc., conclou que aquestes, poden no ser les sabates que busques. La salut dels teus peus, és bàsica, i no està renyida amb la bellesa.

Maduixes contra el càncer

La maduixa és fruita vermella, bonica i exquisida. Ja sabem que a més, és plena de propietats per a la nostra salut. I ara, posa atenció! Alguns experiments revelen que l'extracte d'aquesta fruita, és capaç d'impedir la proliferació de cèl·lules del càncer de mama. Encara que, segons els experts, els resultats positius obtinguts en animals, encara no es poden extrapolar als humans.

Recerques anteriors, ja havien demostrat que el consum diari de 500 grams de maduixes (entre 10 i 15 unitats), ofereix beneficis antioxidants, antiinflamatoris i redueix els nivells de colesterol en sang. Ara un nou estudi, publicat a la revista "Scientific Reports", ofereix resultats esperançadors sobre els efectes positius que també podria tenir aquest fruit per prevenir o tractar el càncer de mama.

Un dels coautors de la investigació declara molt animat "Per primera vegada posem de manifest que un extracte de maduixa –ric en compostos fenòlics– impedeix la proliferació cel·lular en models in vitro, de càncer de mama".

Per aquest model, es van utilitzar cèl·lules d'una línia molt agressiva i invasiva, a les quals es va tractar amb diferents concentracions d'extracte de maduixa durant 24, 48 i 72 hores. Els resultats van constatar que d'aquesta forma es disminuïa la viabilitat cel·lular –de manera depenent a la dosi i el temps–, es bloquejava el cicle que condueix a la divisió de les cèl·lules, i s'impedia la seva migració.

També es va comprovar que l'extracte de maduixa disminuïa l'expressió de diversos gens implicats en processos d'invasió i metàstasi, al mateix temps que estimulava l'expressió d'un gen, considerat un supressor de metàstasi al gangli limfàtic en pacients amb càncer de mama.
El seguiment dels tumors, es va monitorar dues vegades per setmana mitjançant palpació. Després de 5 setmanes, es van retirar i van analitzar les masses tumorals per avaluar el seu pes i volum. Les conclusions són: Reducció significativa del volum tumoral

En aquest cas, les dades també van assenyalar que donar extracte de maduixa als animals, havia servit per detenir la propagació de les cèl·lules cancerígenes als teixits sans circumdants. Malgrat els bons resultats de l'estudi, en el qual han participat investigadors de diverses Universitats Internacionals, es recalca que les dades d'aquest i altres treballs, en els quals s'usen models animals, no es poden extrapolar als humans.

"La majoria de les malalties, incloent-hi el càncer, són complexes –expliquen els experts– i involucren complexes interaccions entre sistemes cel·lulars i moleculars que determinen el desenvolupament de la malaltia. Sens dubte aquests resultats són vàlids per entendre els possibles efectes de la maduixa en el càncer de mama i els mecanismes moleculars involucrats, però s'han de complementar amb estudis clínics i epidemiològics per comprovar si en les persones, es produeixen els mateixos efectes positius observats en ratolins".

Els autors també assenyalen que la concentració dels compostos fenòlics (considerats responsables dels efectes beneficiosos per a la salut) pot variar substancialment d'una varietat de maduixa a una altra, encara que no dubten a recordar l'efecte protector contra el càncer d'un estil de vida saludable, caracteritzat, entre altres coses, per una dieta equilibrada rica en verdures i fruites, incloses les maduixes. 

Magdalenes amb plàtan

Per a berenar, per esmorzar, com postra, per dur d'excursió, per l'esmorzar els fills a escola, per una festa d'aniversari... Tan i més versàtils són les magdalenes!

Avui et proposem una recepta, especialment fàcil de fer, perquè els teus fills si volen, hi puguin participar: Magdalenes amb plàtans. Som-hi!

Què necessites (per a 12 magdalenes)

  • 1 i 1/2 tasses de farina per a tot ús
  • pols de coure 1 culleradeta
  • 1 culleradeta de bicarbonat de sodi
  • sal 1/2 culleradeta
  • 3 plàtans grans, en puré
  • 3/4 tassa de sucre blanc
  • 1 ou
  • 1/3 tassa de mantega fosa

Com les prepares:

1. Escalfa el forn a 175 graus C.

2. Prepara el motlle de les magdalenes, amb un producte aerosol antiadherent, o usa un paper adequat per a la cuina.

3. Tamisa la farina, el llevat en pols, el bicarbonat de sodi, i la sal; Reserva.

4. Combina els plàtans, el sucre, l'ou i la mantega fosa en un bol gran. Afegeix la barreja de farina, i barreja fins que estigui suau.

5. Amb una cullera, afegeix en els motlles per magdalenes, la quantitat justa per a cada un. (Compte! Que creix!).

6. Amb el forn ja preescalfat, posa la safata: Si són magdalenes petites, calcula de 10 a 15 minuts. I si són grans, de 25 a 30 minuts.

Consell:

El paper d'alumini es pot utilitzar per mantenir els aliments humits, cuini de manera uniforme, i fer la neteja més fàcil.

Bon profit! 

Pollastre a la cervesa

La cuina és un art, i a la darrera dècada, el fet de cuinar ha passat a ser un art a l'abast de tothom. Receptes senzilles que cuiners de renom ens expliquen a diferents mitjans de comunicació.

Voldríem avui recuperar una recepta, que per tradicional, no deixa de ser una obra d'art, doncs barreja diferents elements, que potencien el sabor els uns dels altres: Pollastre a la cervesa.

Què necessites:

  • 1 pollastre (si pot ser ecològic)
  • 2 cebes,
  • 1 porro,
  • 1 branca d'api,
  • 3 dents d'all,
  • 3 cullerades de mel,
  • 1 branqueta de romaní,
  • 1 l de cervesa negra o rossa,
  • 3 cullerades de mostassa Dijon,
  • ½ kg d'arròs basmati,
  • brou de verdures,
  • ratlladura d'1 llimona

Com el prepares:

1. Trosseja el pollastre en quarts. En una cassola amb dues o tres cullerades d'oli, posa'ls a daurar.

2. Una vegada que quedin daurats, retira'ls, descarta el líquid, i allà mateix, daura les cebes, el porro i l'api tallats en làmines juntament amb els alls pelats.

3. Deixa coure a foc lent, removent perquè no es cremi el fons. Incorpora la mel i el pollastre, i caramel·litza.

4. Cobreix amb la cervesa, abaixa el foc, i cuina lentament amb el romaní i la mostassa durant 1 hora. Si fos necessari, afegeix aigua o brou.

La salsa final ha de quedar més aviat, espessa.

Per a cuinar l'arròs:

Cuina l'arròs amb el brou i, quan estigui al "dente", tamisa'l i condimenta'l amb dues cullerades d'oli de gira-sol, ratlladura de llimona, sal i pebre negre.

Per a servir:

En una safata posa el pollastre, i serveix amb arròs blanc. El contrast de color és encara més cridaner, si hi poses fulles d'enciam, o verdures de colors.

Opcions:

És boníssim acompanyar el pollastre, també amb enciam, i alguna verdura, com pastanagues i bròquil. Per a servir:  En una safata posa el pollastre, i serveix amb arròs blanc. El contrast de color és encara més cridaner, si hi poses fulles d’enciam, o verdures de colors.

L'hemofilia i com tractar-la

A Espanya hi ha unes 4.000 persones que pateixen hemofília. Arreu del món, aquesta dada puja fins a 400.000. La majoria de nosaltres no sabem què és l'hemofília, i és per això que avui et donem les dades bàsiques per saber què és i què fem si tenim algú a la família que en pateix.

Què és l'hemofília: L'hemofília és una afecció hemorràgica, hereditària, que fa que la sang no coaguli de manera adequada. Les persones que neixen amb hemofília, manquen d'un factor de coagulació, o ho tenen en baixa quantitat. Els factors de coagulació són proteïnes necessàries per a la coagulació normal de la sang.
En rares ocasions l'hemofília pot ser adquirida, això significa que aquesta afecció es pot presentar durant la vida. Això succeeix quan l'organisme forma anticossos que ataquen els factors de coagulació de la sang.

Quines són les causes: Es deu a una alteració en un dels gens que determinen la manera en què l'organisme produeix el factor VIII o IX de coagulació. Aquests gens estan situats en els cromosomes X. Com ja saps, els cromosomes estan disposats en parells. Les dones tenen dos cromosomes X, mentre que els homes tenen un cromosoma X i un cromosoma Y. Només el cromosoma X conté els gens relacionats amb els factors de coagulació. Per això és més freqüent en els homes.

Tipus d'hemofília

Els dos tipus principals són l'hemofília A i la B. En l'hemofília A, el factor VIII (8) de coagulació està absent o en concentració baixa. Prop de 8 de cada 10 persones que sofreixen hemofília tenen el tipus A. En l'hemofília B, el factor IX (9) de coagulació està absent o en concentració baixa.

Símptomes

  • Sagnat en les articulacions, que causen dolor i inflor.
  • Sagnat en el múscul, blaus fàcils o excessius.
  • Sagnat en la boca o en les genives, que ocorren especialment després de perdre una dent o del treball dental.
  • Hemorràgies nasals freqüents, sang en l'orina o en la femta.
  • Sagnat en el cuir cabellut o en el cervell del bebè després d'un part difícil.
  • Sagnat en el cap, que pot succeir després d'una lesió o cop a la zona. Aquesta pot ser una complicació molt greu i fins a mortal.

Quin tractament reben els afectats?

En l'actualitat, el tractament més freqüent per als pacients que sofreixen hemofília, una malaltia que no té curació, passa per l'administració intravenosa del factor de coagulació deficient en cada cas, perquè es formi amb normalitat el coàgul capaç de detenir una hemorràgia. Aquestes teràpies, que es preparen, o bé a partir de les donacions de plasma humà, bé mitjançant tecnologia recombinant, estan exemptes de riscos per als pacients. El tractament de la malaltia pot ser a demanda (utilitzat una vegada que s'ha produït la ferida o hemorràgia) o de profilaxi (infusió del factor de coagulació diverses vegades a la setmana per mantenir uns nivells acceptables i constants del factor deficitari).

Altres tractaments

Agents auxiliars: Aquests agents inclouen elements que augmenten la producció del factor VIII endogen i de antifibrinolítics, que són els que s'utilitzen normalment per controlar problemes de sagnat en les mucoses, com el sagnat de les genives o la boca, hemorràgies nasals i sagnat menstrual (en portadores).

L'acetat de desmopresina, és un anàleg sintètic de l'hormona natural arginina vasopressina. Aquesta hormona allibera el factor de von Willebrand (VWF) dels seus llocs d'emmagatzematge en les cèl·lules endotelials. Atès que el VWF s'uneix al factor VIII, el nivell de factor VIII també s'eleva després de l'administració d'acetat de desmopresina.

Els fàrmacs antifibrinolítics com l'àcid aminocaproic i l'àcid tranexàmic, retarden la descomposició de coàguls sanguinis (fibrinòlisis) i ajuden a millorar l'hemostàsia, és a dir els mecanismes que detenen el procés hemorràgic. Poden ser utilitzats en el sagnat de la boca, després d'un procediment dental o la pèrdua d'una dent.

Teràpia gènica: Els investigadors estan tractant de trobar formes de corregir els gens defectuosos que causen l'hemofília. No hi ha una teràpia genètica aprovada per al tractament encara.

Tractament d'un lloc específic per a la inflamació i el dolor: els analgèsics, els esteroides i la fisioteràpia es poden emprar per reduir el dolor i la inflamació d'una articulació afectada.

Quin tractament convé més?

El tipus de tractament depèn del pacient i de diversos factors, entre ells la gravetat de l'hemofília, de les activitats que realitza el pacient i de les intervencions dentals o mèdiques al fet que se sotmetrà.

Odontologia biològica

La odontologia Biològica és la disciplina que connecta la salut oral amb la salut general del cos. Sabem que la boca forma part del cos, però sabem que estan connectats, i que podem tractar-los junts?.

Els tractaments dentals, els materials utilitzats, i el tipus de procediments que es realitzen, poden afectar el benestar del cos si no es pren en compte aquesta connexió.

Podem fer una correlació entre cada problema dental amb qualsevol condició de la teva salut actual. Moltes de les malalties orals estan associades o poden contribuir, a malalties crònico-degeneratives, malalties del sistema nerviós central, la càrrega de toxines per metalls pesats, problemes del sistema circulatori, entre molts altres problemes de la salut.

L'odontologia biològica és un mètode més natural del tractament de malalties orals, que pren en compte l'estat de salut general.

Habitualment, en aquests processos, es comença fent una avaluació de tot el cos, amb tots els diferents professionals de la salut, per determinar si la intervenció que es fa en la dentadura i boca d'un pacient, pot afectar la seva salut.

Per una altra banda, els tractaments, en la mesura del possible, es realitzen amb productes naturals: l'ús d'aigua, l'oli d'oliva ozonificat, i ozó en gas, aconseguint el major grau d'esterilització als canals, sense la toxicitat generalment associada.

També es treballa minvant els possibles efectes en el cos dels tractaments, mitjançant la pràctica d'apertura de meridians, teràpia neural, teràpies de retroalimentació i els remeis homeopàtics i anti homo toxicològics.

Hem trobat:

Sabem que totes les persones amb amalgames de mercuri acumulen aquest metall en el seu cos, i els efectes tòxics d'això, poden ser devastadors. La odontologia biològica, proposa canviar les amalgames de mercuri, per altres, de la forma més segura possible.

Salsa bolonyesa amb xampinyons

La salsa bolonyesa és una salsa bàsica, que et serà útil preparar per a infinitat de plats. Pots usar-la per a la pasta, amb arrossos, amb uns filets, etc. Avui et proposem una variant: Salsa bolonyesa amb xampinyons.

Què necessites: (per 4 persones)

  • 3/4 de quilo de carn de vedella picada sense greix.
  • 1 Ceba (mitjana)
  • 3 Dents d'all
  • 250 grams de xampinyons
  • 1 quilo de tomàquet natural (veure nota)
  • 1 Fulla de llorer, sal, orenga o alfàbrega, i pebre
  • 1/2 Got de vi blanc
  • Oli d'oliva verge

Com la prepares:

1. Pela i pica la ceba i els alls, i els xampinyons a làmines.

2. En una cassola posa-hi l'oli , i sofregeix la carn de vedella picada a foc no gaire fort. Quan deixa anar una mica de suc, afegeix la ceba i l'all picat.

3. Quan la carn agafi color, afegeix els xampinyons ben escorreguts, la sal, el pebre, l'orenga o l'alfàbrega (o els dos) i el llorer. Pujar el foc i afegeix el mig got de vi blanc.

4. Al cap de 5 minuts, afegeix el tomàquet triturat, i abaixa de nou el foc perquè no esquitxi massa. Continua coent a foc lent, removent de tant en tant perquè no s'enganxi, fins que el tomàquet quedi espès, i amb consistència de salsa.

5. Retira del foc.

Variant: Si ho prefereixes, pots afegir-li més verdures. Per exemple porro, pastanaga, etc.

Consell:

Si la vols guardar a la nevera, espera a què es refredi, i aleshores posa en un recipient tancat per acompanyar plats de pasta, arrossos, filets a la napolitana o el que prefereixis.

Quan la vulguis usar, escalfa només la part que necessites, i manté l'altra a la nevera.

Nota: Pots usar tomàquet natural de llauna, si no tens temps o ganes de preparar la recepta amb tomàquet natural.

Bon profit!

Natural o ecològic

En els darrers anys, les marques de bellesa i alimentació, han tret a la venda línies naturals, amb certificats ecològics que recolzen l'acurada selecció d'ingredients, la majoria provinents del cultiu biològic i amb la resta d'ingredients d'origen vegetal.

Com en tot el tema de la cosmètica, la paraula "natural", pot confondre a molts dels consumidors. I és per això que avui volem posar una mica de llum a aquest tema.

Que un producte sigui natural, no significa que sigui ecològic, i molts que se citen com a naturals, no són en absolut ecològics, i en la seva composició apareixen productes derivats del petroli o altres compostos químics, com els parabens, etc.

La definició de cosmètica biològica, ha d'acomplir aquestes sis consignes:

  • Ser d'origen botànic, mai animal.
  • El cultiu d'aquestes plantes ha de ser biològic.
  • No haurà estat tesat en animals.
  • El seu envàs serà reciclat i/o reciclable.
  • La seva fabricació ha generat el mínim impacte ecològic a la zona, igual que el seu emmagatzematge i transport.
  • No contindrà conservants, colorants, silicones ni productes artificials.

Podem concloure que, abans de consumir un producte cal fixar-se atentament en la seva composició, i si volem alguna cosa ecològica, haurem de revisar si apareix en la seva etiqueta alguna certificació que ho avali.

I hem trobat aquestes deu bones raons, per a consumir productes ecològics:

- Són saludables

- No contenen additius sintètics

- No contenen pesticides

- Sense organismes genèticament modificats

- No contenen antibiòtics

- Són sostenibles amb el medi ambient

- Tenen màxims nivells de qualitat

- Són respectuosos amb el benestar animal

- Són respectuosos amb la naturalesa

- Són més saborosos

Ulls clars exposats al sol

Arriben els dies de sol, i les ulleres per a protegir-nos. Tendim a pensar que els ulls blaus o els verds són més delicats, més propensos a les malalties oculars. Avui posem el focus en els ulls, i en el seu color. Són més sensibles els ulls clars?

Els ulls clars no sofreixen més conjuntivitis, ni despreniments de retina, ni cap malaltia ocular comuna. Sí que hi ha alguna diferència en algunes malalties rares, prou infreqüents perquè ara les passem per alt. D'altra banda, hi ha malalties que afecten els ulls i que a més es donen amb més freqüència en persones amb ulls blaus, com l'albinisme. Però el que fa que aquests ulls siguin "delicats" és la malaltia de base, no el color dels ulls.

Els ulls clars són més sensibles? Sí. A aquests ulls els sol molestar més la llum intensa (el que es denomina fotofòbia)

Aquest fet, no es dóna al 100% dels casos, però és molt comú. Malgrat les excepcions que ens trobem, és una regla que en general es compleix (especialment en ulls molt clars, i en el context de pell molt blanca i cabell ros o pèl-roig). És alguna cosa que s'assumeix més o menys de forma popular. Però l'interessant és la causa, que no és fàcil d'endevinar només amb la intuïció.

Excepte malalties oculars, un iris és opac encara que sigui clar. I opac significa que no passa la llum, per molt forta que sigui. L'única forma que té, és a través de la pupil·la. I aquesta es tanca igual de bé en els ulls clars que en els foscos (en persones més grans aquesta regla no es compleix sempre). Així que els iris clars són tan eficaços com els foscos, en la seva tasca de regular l'entrada de llum.

Quina és la causa?. Doncs el problema real no està en l'iris, sinó en la part posterior de l'ull: la retina. I en un lloc concret d'aquesta: en l'epiteli pigmentari. Aquest, té la funció de "donar menjar" als fotoreceptors (les cèl·lules sensibles a la llum que transformen la imatge en impulsos nerviosos). Aquesta és la seva funció, diguem, metabòlica, però l'epiteli compleix una altra funció almenys tan important com aquesta. Es diu "pigmentari" perquè té pigment. El pigment és una molècula amb gran capacitat d'absorbir la llum. I per a què volem absorbir la llum?

A la llum li poden ocórrer tres coses quan arriba a un objecte sòlid:

  • Que ho travessi (en cas d'objectes transparents)
  • Que "rebot" i es vegi reflectida en una altra adreça (solen ser objectes brillants i de tonalitat clara)
  • Que s'absorbeixi (en cas d'objectes foscos)

Excepte per l'epiteli pigmentari, la retina és gairebé transparent. Això vol dir que uns pocs rajos de llum serveixen per estimular als receptors, però la resta de la llum la travessa i arribaria a les capes més profundes de l'ull. Les altres capes de l'ull, a causa de la seva grossor, ja no són transparents, així que uns rajos rebotarien i uns altres s'absorbirien. El problema que la llum es reflecteixi és que, donada la forma de l'ull (una esfera on els rajos només entren per un lloc), la llum s'aniria reflectint en les parets internes i se saturaria d'il·luminació. Els receptors no solament s'estimularien per la llum directa de l'exterior, sinó per la llum indirecta que es reflectiria en altres llocs de l'ull. Així es produiria una il·luminació difusa excessiva, que afectaria seriosament a la funció de l'ull. El globus ocular ha de ser fonamentalment una cambra obscura, on només entre la llum directa per un lloc i produeixi una imatge nítida; i cap altra llum indirecta. Ocorre el mateix que a una càmera fotogràfica, que la zona interior ha d'estar protegida d'altres fonts de llum.

I per això està l'epiteli pigmentari. Com el seu nom indica, aquestes cèl·lules contenen abundant pigment, de manera que absorbeixen la llum, i eviten que reboti per dins de l'ull. Aquest pigment no és un altre que la melanina, que està també en la pell i en l'iris. No tots tenim la mateixa quantitat de pigment. Igual que ocorre amb el color de la pell o el de l'iris, uns gens dictaminen la quantitat de pigment que té l'epiteli. I és per això que, si hi ha molt pigment en l'iris (ulls marrons), hi ha molt pigment en la retina. I els ulls clars solen tenir poc pigment en el fons d'ull.

Amb molt pigment, la llum que entra és ben absorbida i l'ull es manté com una càmera relativament fosca. Amb poc pigment, hi ha més llum que es reflecteix dins de l'ull, cosa que fa que els receptors se saturin més. Per tant, els ulls amb iris clar són més sensibles a la llum perquè normalment (encara que no sempre) s'acompanyen de poc pigment en el fons de l'ull.

Curiositats d'oftalmòleg:

Els oftalmòlegs solen estar d'acord que la diferència entre ulls clars i foscos, és bàsicament, estètica. Ara bé, hi ha una diferència que ells tenen en compte, i que ens ha semblat una curiositat a compartir amb tu:

- Les gotes que dilaten la pupil·la solen tenir un efecte més ràpid, intens i durador en els ulls clars. Això és degut a l'estructura de l'iris: L'iris, esquemàticament, es compon bàsicament de dos músculs (un obre la pupil·la, i un altre la tanca), un teixit de sustentació amb vasos sanguinis, i una capa de pigment que li dóna el color. Un iris fosc no només té més pigment, sinó que té més teixit de sustentació; és un iris més gruixut. Les gotes de dilatar actuen sobre l'iris, contraient el múscul que obre la pupil·la, o bé bloquejant el múscul que la tanca. El fàrmac ha de travessar la còrnia, penetrar en l'ull, arribar fins a l'iris, travessar les capes de l'iris i arribar al múscul. Un iris amb un teixit de sustentació més dens i gruixut, dificulta l'arribada del medicament. No obstant això, els iris més clars tenen els músculs més exposats al fàrmac, per la qual cosa aquest tindrà més efecte.

Melmelada de maduixes sense sucre

Sí, ja les has vist a les estanteries de les fruiteries? Les maduixes ja són aquí!

Aviat seran tan bones que te'n prendràs per esmorzar, per dinar i sopar i.... si te'n sobren, fes melmelada!.

Et proposem una recepta de Melmelada de maduixes fetes sense sucre!: Anota i comença!

Aquesta Melmelada la preparem sense sucre, i et donem una opció perque la preparis amb estèvia! altres, com l'estèvia, la mel, o la pectina de poma.

Què necessites:

  • 4 copes de maduixes (aquesta és la mesura)
  • 2 culleretes d'aigua
  • ¾ de copa de suc sense sucre
  • 2 culleretes de Pectina
  • SI hi vols afegir estèvia, llegeix a "Opcions"

Com la prepares:

1. Renta bé els pots a on posaràs la melmelada. Posa una olla amb aigua i, posa-hi els pots que usaràs per guardar la melmelada. Porta l'aigua a ebullició. Quan hagi bullit, apaga, tapa, i manté els pots calents dins, fins que els hagis d'usar.

2. Fes el mateix amb les tapes dels pots de conserva.

3. Renta bé les maduixes, evitant que hi caigui molta aigua, perquè perdrien el seu gust.

4. Posa les maduixes al bol per a pastar.

5. Afegeix aigua, i barreja bé.

6. Porta l'aigua o el suc (sense sucre) a bullir en una cassola. Quan estigui calent, barreja amb les maduixes, i barreja amb un processador.

7. Afegeix la pectina. Barreja per 10 segons aproximadament, i aleshores, atura i amb una espàtula treu el que vagi quedant els costats. Llavors mescla durant un minut més, fins que tot quedi ben dissolt.

8. Porta la mescla de fruita, a bullir, i afegeix l'aigua amb suc. Remou per un minut més. Retira de la calor.

9. Omple els pots calents, a tres quartes parts de la seva capacitat. Neteja i eixugar els costats. Tapa cada un dels pots.

10. Posa'ls dins d'aigua bullent i que quedin ben coberts. Deixa que bullint per 10 minuts. Treu de l'aigua. Deixa els pots refredar.

Opció: Si vols usar estèvia, et recomanem que facis una prova: afegeix a la barreja abans de retirar del foc, i vés posant miquetes, fins que estigui al teu gust.

La melmelada feta sense endolcidor com l'estèvia, pot ser perfecte per usar en pastissos o galetes (que ja són prou dolços).

Punt de control: Les tapes haurien de ser xuclades avall.

Consell: Anota als pots la data d'elaboració de la melmelada, i guarda-la un lloc sec. Consumeix en el següent any.

Bon profit!

Pàgina 1 de 72

Buscar

 

Subscriure's

feed-image Blog Sorli Discau

Etiquetes