Sorlidiscau.es

facebook Sorli DiscautwitterYoutube

Separació d'una parella

Vam veure en el darrer article les diferents etapes per les quals els individus poden passar en formar una parella. Les darreres etapes poden ser de desgast, d'inici de ruptura interna, i finalment de separació. Avui posem el focus en aquest moment final: la pèrdua de la parella.

El dol per la ruptura d'una relació, comparteix característiques similars a les d'un dol per defunció, tret que implica la presa de decisió d'alguna de les dues parts d'acabar amb una parella que s'havia constituït lliurement i amb expectatives en comú. Mantenir i complir aquestes idees per part de tots dos, sol ser difícil, pels conflictes que apareixen i produeixen insatisfacció, frustració i debilitament, i fins a pèrdua de la parella si no es resolen adequadament.

Quan s'estableix una relació, sempre existeix el risc latent de la pèrdua, com més intens sigui el compromís i l'amor, major serà el dolor.

El dol comú, o no complicat, té característiques i durada relatives i predictibles, determinades pel tipus de relació que es tenia amb la persona deixada, com va ser la pèrdua i el tipus de personalitat del que ho pateix.

L'objectiu del dol, és que la persona pugui adaptar-se a la seva nova realitat davant l'absència de la persona absent, recordar-la amb afecte sense desesperació, així com obtenir de la situació, un aprenentatge.

Un psicòleg nomenat Montoya, el 2011, va proposar cinc fases del dol. Considera el dol com un procés en fases, el que ajuda a comprendre-ho, i amb certa certesa, preparar-se buscant estratègies adequades per controlar la situació.

1. Aflicció aguda. Com a primera resposta, la persona reacciona amb incredulitat, fluctuant entre aquesta, i l'acceptació, segons el seu nivell d'angoixa, ja que acceptar la pèrdua que implica l'absència de la persona, és un procés llarg i complex, que requereix temps per a la seva adaptació.

2. Consciència de la pèrdua. Quan es reprèn la vida quotidiana, és quan realment es percep la pèrdua. És un període caracteritzat per una notable desorganització emocional, amb la constant sensació d'estar a la vora d'una crisi nerviosa i embogir.

3. Conservació-aïllament. Aquesta fase és experimentada per molts com "el pitjor període de tot el procés del dol", doncs, és durant aquesta, que l'aflicció s'assembla més a una depressió (ja com a trastorn psiquiàtric) o a una malaltia general.

4. Cicatrització. Aquest període de cicatrització significa acceptació intel·lectual i emocional de la pèrdua, i un canvi en la visió del món, de manera que sigui compatible amb la nova realitat i permeti a la persona desenvolupar noves activitats i madurar. Això implica que es visquin tots els sentiments propis del dol però, sense tanta angoixa com al principi. Les característiques més destacables, són reconstruir la forma de ser, reprendre el control de la mateixa vida que és una tasca difícil, i alhora, necessària.

5. Renovació. Aquesta etapa comença, quan la persona ha realitzat els canvis necessaris en la seva realitat, sentit i estil de vida, que ha recuperat la seva forma de veure's a si mateixa i al seu món amb un sentit positiu.

La conclusió a la qual tots els experts arriben, és que quan hi ha una separació d'una parella, cal saber que es passaran per diferents etapes, i per tant, quan estàs en les que et fan patir, saber que aquesta etapa, passarà, i s'estarà millor i, finalment, molt bé.

També es recomana demanar ajuda a un expert, si és precís, per exemple si el dol dura més de dos anys, o bé que durant el procés, hi ha una paralització total de la vida funcional.

I recordar que tothom en aquesta vida, i som molts milers de milions de persones al món, hem passat per una separació i, sabem que el que ens diuen les àvies, és cert "això passarà i en vindrà un de millor".

Buscar

 

Etiquetes